sexta-feira, janeiro 16, 2009

Buscant L'espantaocells

Sempre plou vora la mar.
Ja ningú visita la tètrica ciutat
I un rostre blanc passeja d’amagat
Mans a les butxaques ha trobat la soledad.
I l’aigua regalima pel paraigues destapat.

Hi ha una roca prop la mar
I l’intrèpid passatjista s’hi tira de cap,
Sabates i corbata dins l’oceà
i apagant les seves penes, s’endinsa en l’aigua fosca….
Com un espantaocells …..

Hi ha ocells vora la mar,
rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat
i l’arrosseguent milles creuant l’oceà.
simulant sobre carenes, l’home vola i no s'ofusca;
com un espantaocells ….. com un espantaocells …..

cap al centre del sol i al vell mig del cel.
I ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat.
Perquè el paisatge és tancat.

i…Entre Mil postes de sol, sirenes princeses,
Balls de taurons i allaus de cançons.

com un espantaocells, com un espantaocells.

i vola l’espantaocells,
I ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat,
Perquè el paisatge és tancat.

segunda-feira, janeiro 12, 2009

David e Golias

sábado, janeiro 03, 2009

Ser Poeta

Ser Poeta

Ser poeta é ser mais alto, é ser maior
Do que os homens! Morder como quem beija!
É ser mendigo e dar como quem seja
Rei do Reino de Áquem e de Além Dor!

É ter de mil desejos o esplendor
E não saber sequer que se deseja!
É ter cá dentro um astro que flameja,
É ter garras e asas de condor!

É ter fome, é ter sede de Infinito!
Por elmo, as manhãs de oiro e de cetim...
É condensar o mundo num só grito!

E é amar-te, assim, perdidamente...
É seres alma, e sangue, e vida em mim
E dizê-lo cantando a toda a gente!

Florbela Espanca

sexta-feira, janeiro 02, 2009

No comment!