sexta-feira, janeiro 16, 2009

Buscant L'espantaocells

Sempre plou vora la mar.
Ja ningú visita la tètrica ciutat
I un rostre blanc passeja d’amagat
Mans a les butxaques ha trobat la soledad.
I l’aigua regalima pel paraigues destapat.

Hi ha una roca prop la mar
I l’intrèpid passatjista s’hi tira de cap,
Sabates i corbata dins l’oceà
i apagant les seves penes, s’endinsa en l’aigua fosca….
Com un espantaocells …..

Hi ha ocells vora la mar,
rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat
i l’arrosseguent milles creuant l’oceà.
simulant sobre carenes, l’home vola i no s'ofusca;
com un espantaocells ….. com un espantaocells …..

cap al centre del sol i al vell mig del cel.
I ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat.
Perquè el paisatge és tancat.

i…Entre Mil postes de sol, sirenes princeses,
Balls de taurons i allaus de cançons.

com un espantaocells, com un espantaocells.

i vola l’espantaocells,
I ningú mai l’ha trobat però tampoc mai l’han buscat
Perquè el paisatge és tancat,
Perquè el paisatge és tancat.

posted by Rei @ 10:47 PM